Jo hi he participat activament (menys del que voldria, malgrat tot) i m'he pogut anar fent una idea del que es cou allà més enllà del que diuen els mitjans de comunicació, que no deixen de ser un filtre de la realitat.
L'altre dia em van demanar què en pensava de tot plegat, i vaig haver d'endreçar-me les idees que ara exposaré.
Més enllà del que m'aporta a mi personalment, crec que la revolució de les indignades i indignats es mou a tres nivells diferents (quanta riquesa!):
1) la social: les persones que participen del moviment són d'origens, condicions socials i ideologies diverses. Però totes tenen clares alguns principis bàsics com el respecte a altres opinions, la no-violència, poc o gens de conformisme (cosa que succeeix massa poc sovint avui en dia)... I la concòrdia i les ganes de treballar que es veuen en un grup tant heterogeni i divers ja és en sí una bona lliçó. El que es mou i s'ha mogut a plaça Catalunya, el que es respira quan hi ets i sobretot quan hi formes part és que una massa de gent pot ser prou intel·ligent com per autoorganitzar-se, prendre decisions sensates, superar dificultats com ho són una "neteja" dels mossos o una celebració de Champions sense trencar els principis de no-violència, etc. El moviment mostra que una altra societat és possible, una que no sigui carn de consum sinó un conjunt de persones humanes amb capacitat de pensar i formar part de quelcom més gran. De persones que no viuen la vida sense més sinó que es plantegen quin món volen, i s'involucren amb el present per millorar el futur, persones que prenen consciència de l'estat de les coses i fins i tot en prenen un compromís. Pertànyer al moviment (i especialment, al que es mou a plaça Catalunya) és un sentiment col·lectiu que emociona. Per mi, això ja és una revolució. El primer nivell de la revolució.
En aquest punt m'agradaria aclarir que, malgrat el que es vegi a la plaça Catalunya són persones amb pintes de kumbaià, punkie o perroflauta, les persones que formen part del moviment van més enllà d'aquests estereotips. Si la resta de gent no té tanta visibilitat és perquè tenen altres obligacions - per sort! - i no poden dedicar les hores que hi dediquen els aturats o ninis sense vocació. Si estàs allà, no hi ets per gust, que és molt dur.
2) les accions i reflexions immediates: malgrat que la revolució pretén arribar molt lluny, es necessiten respostes immediates, accions visibles per veure que realment s'està avançant i evitar que els ànims decaiguin. (És el que té una societat on es demanen resultats instantanis, que a més, generen impaciència i decepció si no es satisfan.) Des de totes les assamblees s'estan duent a terme petites accions immediates per cridar l'atenció, "molestar" al poder o difondre idees. Però a més, cada dia hi ha debats, xerrades i fins i tot classes d'universitat a la plaça Catalunya. Per mi l'acció immediata més gran és que hi ha una llibertat d'expressió enorme, tant pel que fa a les xerrades i debats que s'organitzen com en la quantitat de fulls amb frases que es poden trobar per tot arreu, i tot això enriqueix. Es tracta d'un moviment actiu, les persones participen, aporten el seu granet de sorra, i aprenen. Hi ha molta formació i molts continguts que s'escampen molt més que abans.
Per exemple, jo he après què significa usar un llenguatge inclusiu i m'he acostumat a sentir-lo, que és el primer pas per acabar fent-lo servir. D'altres comentaven que no sabien que existien les banques ètiques i les cooperatives de crèdit ètiques. Jo he descobert que existeixen "escoles lliures" amb una pedagogia molt diferent a l'actual. I com aquests, es poden trobar mil exemples més!
3) la utopia: tot es va generar perquè es volia canviar un sistema podrit i injust. Doncs bé, d'això no ens n'hem oblidat, i en aquesta línia a molt llarg termini es treballa molt i amb molta intensitat. Els resultats no són visibles, perquè tal com ha dit més d'una persona, "això va lent, perquè va segur". S'han de definir nous sistemes de funcionament més justos. I això, no cal dir-ho, no és una tasca senzilla.
Impacients: ho sento, aquesta no és la vostra revolució. Aquesta es farà al ritme que calgui i es necessiti per no deixar enrere a ningú. N'hi ha que tenen por que cada cop hi hagi més gent que es decepcioni i es desentengui del moviment perquè encara no es veuen resultats a gran escala. Però jo els pregunto: veieu possible canviar el sistema polític i/o econòmic actual en 3 setmanes? És obvi que no, i menys si vols construir una alternativa pensada, analitzada i reflexionada. Una que tingui possibilitats de funcionar. I en la que tothom hi pugui dir la seva (això alenteix especialment el procés, però també l'enriqueix inifinitament!).
Per això crec que en aquest tercer nivell s'està funcionant de la millor manera possible.
En aquest procés més llarg, valoro molt el fet que en aquest treball hi participa gent instruïda, persones crítiques o amb experiència en altres moviments revolucionaris, persones que ja fa temps que lluitaven per un canvi. No som només quatre galifardeus il·luminats (que també n'hi ha), sinó gent amb coneixement i idees.
Les portes sempre estaran obertes perquè TU donis la teva opinió, perquè aquest canvi també sigui el TEU canvi, perquè tu també hi puguis estar d'acord en el que es consensua. Si això t'interessa o no... ja és cosa teva.
